LLOCS SAGRATS

Els temples budistes són símbols de gran complexitat. Hi ha dues formes arquitectòniques típiques situades sempre al costat de cada temple: les pagodes i les stupes.

LES PAGODES
Conegudes molt a la Xina i el Japó. Tenen forma d'una gran torre de pisos.

LES STUPES
Estan formades per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El pilar representa l'axis mundi i sovint estan encerclades per tres para-sols que simbolitzen les tres joies: Buda, els seus ensenyaments i la sangha. Antigament les stupes s'alçaven en honor dels reis i dels grans mestres religiosos.

LES BRANQUES DEL BUDISME

Les 3 grans branques són:

La Mahiana

Es practica entre altres països a la Xina, Tibet, Japó …etc.

Es diferencia de les altres branques, ja que fan servir la figura de Buda més com un mètode, que no pas una doctrina.

Theravada

Entre altres països es practica a Cambodja o Tailàndia. És la branca més antiga del Budisme, ja que el seu nom significa antics ensenyaments.  Tot està basat en l’anomenat Cànon Pali, que són unes conjunt de persones que van escriure els discursos que deia Buda, després de veure l’il·luminació.

Tàntric

És la gran variació del Budisme, amb les religions de l’Índia.  En aquesta branca, s’allunya l’alumne dels estímuls, fins que es pugui arribar a la realització.  La gran diferencia d’aquesta branca, és que senten com Buda va assolir la il·luminació, i el que ells pretenen, és que torni a arribar la Pura Consciència.

Aquesta branca es practica a Corea, Índia i Mongòlia entre d’altres països.

ELS LLIBRES SAGRATS

ELS LLIBRES SAGRATS

El Triptaca són les paraules que deia Buda, que es van escriure, després de la seva mort.  Es va escriure després al I segle abans de Crist, dins el canon de Pali, que es divideix en 3 parts les Pitakes, on hi el escrit el camí de la veritat.


 Sutter-PITAKA

És la col·lecció dels discursos de Buda.  Es divideixen en 4 Nikyas, de Buda. De tot el que va dir se'n va fer un a obra titulada el camí de la veritat, que és una mena de resum on s'exposa el camí per arribar al Nirvana.
els Budistes el consideren una font de saviesa, adreçat a Buda.


Vinay-PITAKA:

És la disciplina Budista formada per unes normes, molt útil per la descripció de les lleis monàstiques, cerimònies... 


ABHIDHAMMA-PITAKA :

Són una sèrie de tractats on es fa la explicació de més alt nivell dels diàlegs que havien de tenir els alumnes amb els mestres. És necessari els jatekes que són històries de les quals Buda parla sobre les vides anteriors.

LA DOCTRINA BUDISTA

LA REENCARNACIÓ

 

Buda creu que la vida de les persones és el resultat de les accions bones o dolentes de les vides anteriors, per tant en cada reencarnació tenim la vida que hem merescut per les accions anteriors.

LES QUATRE VERITATS NOBLES

Les quatre veritats nobles que va dictar Buda són:

1-La primera veritat afirma que tot és dolor.

 

2-La segona veritat fa referència a l'origen del sufriment, que és el desig i la ignorància.

3-La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sufriment per poder arribar a la pau definitiva, també anomenada nirvana, que vol dir absència del dolor. Només e spot aconseguir el nirvana eliminant el desig.

4-Un camí definit per Buda et condueix al nirvana. És un camí per eliminar el sofriment, anomenat camí dels vuit passos, que aquests són:

1. Coneixement recte de les quatre veritats.

2. Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia.

3. Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.

4. Acció recta, on s'inclou la vida moral.

5. Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.

6. Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.

7. Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.

8. Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.

EL SEU FUNDADOR

El príncep Siddharta Gautama va néixer d'una família aristocràtica al nord de l'Índia. La seva data de naixement i mort segueixen sent incertes, encara que és segur que la seva vida va transcórrer entre els segles VI i V abans de l'era cristiana.
Fill d'un rei del nord de l'Índia, la seva vida va transcórrer entre el luxe de les famílies nobles del seu temps. La seva educació, dins de la religió pròpia de l'Índia, l'hinduisme, el va fer sensible als valors de l'esperit, encara que en aquesta primera fase de la seva vida no mostrés especials preocupacions religioses. Es va casar amb una princesa i va tenir un fill. Entorn als trenta anys la tradició budista situa una experiència crucial en la seva vida, que li va transformar completament.

Ens diu l'antiga tradició budista que Gautama va sortir un dia del seu palau reial i, passejant-se pel seu regne, va veure un home greument malalt, un ancià abandonat per la seva família i un cadàver. Aquestes tres figures simbolitzen tot el dolor de la vida humana: la malaltia, la vellesa i la mort. Gautama va comprendre llavors una de les dimensions fonamentals de la vida: la dimensió del mal físic que acompanya la vida de tot home i de la qual ningú tard o d'hora pot escapar. En aquest mateix viatge va veure també a un asceta hindú, és a dir, un home que, deslligat de tot el mundà, només busca de l'alliberament interior.

Preocupat per aquests descobriments, la seva vida des de llavors va ser una recerca de la solució al problema del dolor humà. D'acord amb les tradicions religioses dels ascetes de l'hinduisme, va deixar la seva família i la seva vida agradable al palau dels seus pares i es va convertir en un asceta ambulant, portant des de llavors una vida de meditació a l'escola dels més prestigiosos mestres espirituals del seu temps. Van ser tants els sacrificis que va imposar al seu cos, que va estar a punt de morir per desnutrició. Però en va va buscar en els seus mestres la solució al problema que li inquietava.

Convertit ell mateix en mestre religiós, va buscar juntament amb cinc dels seus deixebles la resposta a la seva pregunta, però els seus dejunis i pràctiques ascètiques no li van proporcionar la resposta a aquesta dimensió ineludible de la condició humana.

Sentint-se fracassat, es va acomiadar dels seus amics, es va tombar sota un arbre a la vora d'un afluent del riu Ganges, prop de la ciutat sagrada de Benarés, i es va desitjar la mort.

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL BUDISME

El budisme es va originar a l'Índia al segle VI abans de crist i es va escampar cap a l'Àsia central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est d'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Avui dia el budisme també ha esdevingut relativament popular al món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al món.