EL SEU FUNDADOR

El príncep Siddharta Gautama va néixer d'una família aristocràtica al nord de l'Índia. La seva data de naixement i mort segueixen sent incertes, encara que és segur que la seva vida va transcórrer entre els segles VI i V abans de l'era cristiana.
Fill d'un rei del nord de l'Índia, la seva vida va transcórrer entre el luxe de les famílies nobles del seu temps. La seva educació, dins de la religió pròpia de l'Índia, l'hinduisme, el va fer sensible als valors de l'esperit, encara que en aquesta primera fase de la seva vida no mostrés especials preocupacions religioses. Es va casar amb una princesa i va tenir un fill. Entorn als trenta anys la tradició budista situa una experiència crucial en la seva vida, que li va transformar completament.

Ens diu l'antiga tradició budista que Gautama va sortir un dia del seu palau reial i, passejant-se pel seu regne, va veure un home greument malalt, un ancià abandonat per la seva família i un cadàver. Aquestes tres figures simbolitzen tot el dolor de la vida humana: la malaltia, la vellesa i la mort. Gautama va comprendre llavors una de les dimensions fonamentals de la vida: la dimensió del mal físic que acompanya la vida de tot home i de la qual ningú tard o d'hora pot escapar. En aquest mateix viatge va veure també a un asceta hindú, és a dir, un home que, deslligat de tot el mundà, només busca de l'alliberament interior.

Preocupat per aquests descobriments, la seva vida des de llavors va ser una recerca de la solució al problema del dolor humà. D'acord amb les tradicions religioses dels ascetes de l'hinduisme, va deixar la seva família i la seva vida agradable al palau dels seus pares i es va convertir en un asceta ambulant, portant des de llavors una vida de meditació a l'escola dels més prestigiosos mestres espirituals del seu temps. Van ser tants els sacrificis que va imposar al seu cos, que va estar a punt de morir per desnutrició. Però en va va buscar en els seus mestres la solució al problema que li inquietava.

Convertit ell mateix en mestre religiós, va buscar juntament amb cinc dels seus deixebles la resposta a la seva pregunta, però els seus dejunis i pràctiques ascètiques no li van proporcionar la resposta a aquesta dimensió ineludible de la condició humana.

Sentint-se fracassat, es va acomiadar dels seus amics, es va tombar sota un arbre a la vora d'un afluent del riu Ganges, prop de la ciutat sagrada de Benarés, i es va desitjar la mort.